Ningú del PP no ha dit ni piu amb la darrera aixecada de cul del batle de Calvià, l’extremista Carlos Delgado, que ens vol tot el mal possible a tots els mallorquins i mallorquines. Cap peix gros del PP no ha manifestat absolutament cap opinió ni ha recolzat de cap manera les darreres declaracions de la dreta més extrema del PP balear. Pel que es veu, Delgado, que potser per uns moments es va pensar que Balears eren el País Valencià o Madrid, ha quedat més totsol que la una.
¿Potser es que el PP abandonarà definitivament, i a nivell de tot l’estat espanyol, el discurs extremadament radical que l’ha caracteritzat des de l’arribada al poder de Jose M. Aznar, aquell 1996?. Si es així, Esquerra Sineu n’estarà profundament contenta, ja que això afavorirà la democràcia, molt malmesa aquests darrers temps pels constants radicalismes de la dreta més rància. I estarà així de contenta fins i tot sabent que un canvi cap a la moderació del PP perjudiqui Esquerra (com més radical es el PP, millors resultats treu l’esquerra nacionalista).
I a nivell autonòmic, tres quarts del mateix: des de les passades eleccions generals, el 9 de març, el PP afronta un panorama veritablement desolador. No té gens de poder a les illes ni a l’estat. Ha perdut vots absoluts en relació al 2004 (207.273 front als 215.737), i això sumat a la pèrdua del govern, del consell, i de l’ajuntament de Palma, en les passades eleccions del 27 de maig del 2007, el deixen en una situació comparable a “viure baix d’un pont”.
En Jaume Matas abandonà els seus tot d’una que va veure que, ara que no eren al govern, sortirien tots els pedaços bruts. Un Jaume Matas que ens deixà endeutats fins al coll, amb un metro que fa aigua de per tot arreu, i amb unes illes plenes d’asfalt. El seu deixeble Rodrigo De Santos (si, deixeble; no oblidem que Matas el va imposar a Catalina Cirer com a gerent d’urbanisme a Palma) ens ha sortit drogoaddicte i puter, això sí, amb els nostres doblers. I el colmo dels colmos, era gai, quan mai no va voler reconèixer el matrimoni homosexual. Això si, anava a missa cada dia, i a totes les romeries. A Dios rogando y con el mazo dando. Pobret, tants alts càrrecs que un temps abans van visitar i gaudir de les russetes del Rasputín, i només se’n va parlar quatre mesos. ¿Fins quan parlaran del pobre De Santos?. Si només es gastava els nostres doblers anant de putos!!! Ni que hagués mort algú!!!. I els cañellistes de tota sa vida (la democratacristiana Catalina Cirer, els autoctonistes Jaume Font i Pere Rotger, etc.) sense badar boca, angelets.
L’única llàstima d’aquesta més que probable moderació del PP es que ja no hi haurà espectacle. Que emocionant que era veure com Jose Mari es feia fotos amb el president americà, George Bush, i amb el primer ministre anglès, Tony Blair, a les Açores!!! I la plebe, incults que som, preferíem Europa. Ingenus que som!!!. No tenim gens de Món, com es demostra quan preferim París, Amsterdam o Milà, a lo autèntic de Washington o Califòrnia.
I que emocionant veure els nostres soldadets jugant a indis i pistolers per Iraq, o empaitant cabres a l’Illot de Perejil!!!. O el 2004, aquell fatídic dia en el que quasi 200 innocents van morir a Atocha i altres estacions madrilenyes, veure n’Àngel Acebes amb el disc ratllat (ha sido ETA, ha sido ETA, ha sido ETA, ha sido ETA,…) i que la direcció del PP no tenia barra de canviar (un disc de vinil, un LP, quan es ratlla, es ratlla ‘in eternum’, no s’arregla sol). Era tot un espectacle. Per cert, n'Eduardo Zaplana per que es retira? Vaaaaa, home, queda’t una temporadeta més!!! No ens facis això!!!.
En definitiva… Ok, reconeguem la realitat: tot contrasta amb el saber estar i guardar les formes de Josep Oliver ‘Boter’. Sempre ho em dit. En això, en la moderació i en les formes, Esquerra no té absolutament res a dir de Boter. Ara bé, no vos enganeu: qui vota PP també vota tot els demés que hem dit abans. I això es trist. Molt trist.
Venen temps millors. Venen temps per un PP més demòcrata i moderat. A veure si es veritat. A veure si ho sap aprofitar. Pel bé de Sineu i de Mallorca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Molt curiós aquest article publicat; per qualificar-lo d’alguna manera, és genial la profunda i acurada anàlisi que es fa a la família política del PP. L’objectiu d’aquest escrit es debatre i desgranar una a una les afirmacions que es fan en dit bloc sobre el Partit Popular.
Com tots sabem, el Batle de Calvià ha proposat canviar el nom de la Llengua Catalana per Llengua Balear a la nostra terra, basant-se en dades objectives, verificades i irrefutables. Una altra cosa és la opinió personal de cadascú; el Batle de Calvià vol canviar el nom del nostre idioma, altres populars com Cirer, Font o Rotger no hi estan d’acord. Crec poder afirmar en nom de la majoria de membres de NNGG-Sineu, que xerrem Llengua Catalana en la seva versió dialectal insular. Pot ser que canviar el nom de la nostra llengua seria motiu per qüestionar la unitat lingüística del Català-Valencià-Balear. Baix el meu punt de vista, aquest fet no es desitjable.
Donar suport al nomenament de la nostra llengua com a Catalana no legitima afirmar que, els que opinen el contrari són d’extrema dreta ni molt manco. Seria “tolerable” el qualificatiu de gonella, però parlar d’extrema dreta és desmesurat. Això si és ser intolerant.
Al segon paràgraf de l’escrit es parla –diguem-ho d’aquesta manera- del “grau de dretanía” del PP. Voleu dir que la AP-PDP-UL de Fraga era més centrista que el PP del 1996? El Partit Popular que baixà els imposts, transferí competències a les comunitats autònomes, eliminà el servei militar obligatori, és realment d’extrema dreta de la que parleu? Jo no ho veig del tot clar.
No crec que la malmesa democràcia sigui fruit del radicalisme “popular”... pot ser culpa dels energúmens feixistes de la Falange i Democràcia Nacional, tan intolerants com els que cremen fotografies del cap d’Estat. Clar que això només és la meva opinió, tan respectable com la de qualsevol altre.
Idò sí, a nivell autonòmic podríem dir que les estem passant “ben putes”. Mai ens havíem trobat en una situació com aquesta. Segurament el Partit Popular haurà de corregir moltes errades fetes en el passat per retornar al poder. En Matas va fugir “empipat amb el sistema electoral”, ja que havent set el candidat més votat de la història democràtica balear amb un 47% dels sufragis, no va poder formar govern-. Un Matas que construí 3 hospitals, una estació intermodal, una línia de metro –si, amb certes deficiències -, triplicà els espais naturals, renovà la xarxa viària, apostà per un nou model educatiu competitiu al món globalitzat, aprofundí en el nostre autogovern amb el nou Estatut, retornà els turistes a les nostres illes i els doblers a les nostres butxaques. Si, es va endeutar, conseqüència del Sr. Zapatero, que continuà expoliant les Illes Balears.
Respecte al cas De Santos; quina moralitat posseeixen els partits d’esquerres i els mitjans de comunicació per qüestionar la vida privada de ningú? A la societat que li importa si aquest home és homosexual, bisexual o heterosexual, si pren coca o fuma marihuana; és la seva vida privada. Només tenim dret a jutjar –i d’una manera extremadament prudent- la malversació de doblers públics, un fet totalment rebutjable. I altres caps del PP ja han opinat (entrevista de Catalina Cirer a En Obert d’IB3, Diario de Mallorca, Interviú...)
El millor de tot d’aquest article és tornar a aprofundir en la desgraciada sangria del 11M. No vos pareix de mal gust? No vos pareix trista i repugnant la ironia que es fa en aquest paràgraf, tractant un tema tant delicat com aquest? Ah!, i personalment estic content de que es retiri en Zaplana -espero que al Juny, n’Acebes també s’en vagi-, ja que per a mi representen el passat.
En definitiva, heu clavada la definició d’en Pep Boter, una persona molt moderada i tolerant. Qui vota PP, PSOE o ERC teòricament no vota, o no hauria de votar Rajoy, Zapatero o Carod-Rovira; hauria de votar projectes i/o polítiques liberals, socialdemocràtes o catalanisme sobiranista. Si, es trist, molt trist, però així és la nostra societat.
I teniu raó, venen temps millors, temps d’un PP tant demòcrata com sempre, però més recolzat en el tarannà liberal inspirat en la Constitució de Cadis.
Salutacions,
Pedro Àlvarez Gelabert
PD: Segur que, per haver escrit aquest llarg comentari, s’hem qualificarà de radical, atrevit, de ser l’encarnació del trio Aznar-Acebes-Zaplana, etc. Però bé, no s’hi pot fer res. Però no he volgut ofendre a ningú amb aquest escrit, només he volgut expressar la meva opinió, que consti.
No, no, no... ningú et titllarà de radical ni de res. De fet, aquests escrits, així, son els que ens agraden veure... A noltros i a qualsevol demòcrata.
Pel que fa a De Santos, a Esquerra no li importa gens si aquest home és homosexual, bisexual o heterosexual, si pren coca o fuma marihuana. Es la seva vida privada, com dius tu. El que li importa a Esquerra es que tot això ho faci amb els nostros duros, o també ens preocupa la doble moral: la famosa dita castellana de "a Dios rogando y con el mazo dando".
Lo de Delgado no cal ni una línia: ningú dels caps del PP ha dit ni mitja paraula, com toca ser.
De l'estació intermodal, i del metro -ja ho vam dir en uns quants actes abans dels comicis autonòmics i municipals- n'estem ben d'acord -no en la manera ni el resultat, però si en el fet de fer metro, una infraestructura que, recordem, ja havia proposat el PSM anys abans-. No amb l'asfalt: el desdoblament de Palma a Manacor i d'Inca a Alcudia era necessari, per una economia sòlida, però no omplir les illes d'autopistes. Lo de ZP (es a dir, que l'espoli que pateixen les illes també es degut al govern del 'soe') no hi ha res a dir: noltros no som del PSOE, som d'Esquerra.
jeje, idoi estem ben d'acord en moltes coses ;). tot són punts de vista.
AAAIIIII esquerrenetsss ! Ens feis de riure !
Publica un comentari a l'entrada