.
dilluns, 16 de maig del 2011
dimecres, 11 de maig del 2011
les vostres propostes de poble...
.
Consulteu el programa d'Esquerra Sineu, aquí (feu clic).
Un programa que aposta pels mateixos eixos que quatre anys enrera: benestar de la gent i qualitat de vida, desenvolupament econòmic del poble, sostenibilitat, i cultura i identitat col·lectives.
Les propostes i idees d'aquest programa de futur són d'un bon grapat de sineueres i sineuers que, via facebook, correu electrònic, o de paraula, ens han fet arribar. És un programa que ha recollit el millor de l'essència de la ideologia d'Esquerra i hi ha sumat les vostres aportacions.
Aviat tendreu el programa en format paper en les vostres llars.
.
Consulteu el programa d'Esquerra Sineu, aquí (feu clic).
Un programa que aposta pels mateixos eixos que quatre anys enrera: benestar de la gent i qualitat de vida, desenvolupament econòmic del poble, sostenibilitat, i cultura i identitat col·lectives.
Les propostes i idees d'aquest programa de futur són d'un bon grapat de sineueres i sineuers que, via facebook, correu electrònic, o de paraula, ens han fet arribar. És un programa que ha recollit el millor de l'essència de la ideologia d'Esquerra i hi ha sumat les vostres aportacions.
Aviat tendreu el programa en format paper en les vostres llars.
.
dilluns, 9 de maig del 2011
el pla de futur pel poble
.
xerrada d'Esquerra Sineu per explicar-vos les seves idees (que inclouen gran part de les vostres propostes pel futur de Sineu, fetes via facebook o correu electrònic)...
xerrada d'Esquerra Sineu per explicar-vos les seves idees (que inclouen gran part de les vostres propostes pel futur de Sineu, fetes via facebook o correu electrònic)... hi haurà refrigeri...
vos esperem a totes i a tots!!!
.
dijous, 5 de maig del 2011
les nostres idees de futur... gent_de_paraula
.
aviat, el programa...
Alerta!!! Qui es pensi que no ens haurem de seguir estrenyent la corretja no ha anat mai tan errat. Vos presentem algunes de les idees i propostes d’Esquerra Sineu per a la propera legislatura. Serà un programa auster, perquè noltros no prometem impossibles ni vos direm mentides. Però, també, un programa engrescador per a fer un Sineu millor, més habitable, més humà, més ric econòmicament, més satisfactori culturalment, amb més qualitat de vida. Que no vos enganin, es pot millorar la gestió dels recursos financers.
+info: VEGEU PROGRAMA D’ESQUERRA SINEU.
cultura_educació_festes
Creació d’una comissió de festes, integrada per membres de diverses entitats i associacions, pels joves, per la segona i tercera edats, així com pels particulars que hi vulguin participar, la finalitat de la qual serà fer unes festes més d’acord amb els gusts de la gent, unes festes decidides pel poble i no per l’Ajuntament.
Estrènyer la col•laboració amb empreses, entitats i associacions que realitzen actes festius o culturals en el poble, demanant-los assessorament en l’organització de les festes i recolzant-los millor en els seus actes: dimonis, obra cultural balear, grups de ball de bot, alcem el cine, la prima, etc.
Crear una fira estival d’activitats culturals, de dos dies de duració, que inclouria fireta de circ i mostra de teatre (aprofitant que a Sineu hi tenim professionals), glossadors, grups folk d’arreu dels Països Catalans, etc. Per fer-ho demanaríem el suport de les associacions del poble que treballen en aquest sentit (OCB, alcem el cine, etc.).
Recolzar dins les possibilitats, tots els actes que es facin per a la restauració de l’antic cine-teatre de Sineu.
Incentivar, mitjançant subvencions, però també mitjançant altres tipus de suport, les associacions culturals i esportives del poble perquè vagin endavant i progressin.
Reprendre la celebració de les jornades d’estudis locals. Creació de dues beques anuals per a fer estudis o treballs d’investigació, en l’àmbit universitari, sobre aspectes relacionats amb Sineu.
Una vegada oberta la nova escola, l’actual Sa Quintana podria ser destinada a ser seu de les associacions culturals del poble, encara que trobem que l’ús definitiu d’aquesta instal•lació l’ha de suggerir el poble.
medi ambient _ mobilitat
Creació d’un carril bici o d’una acera ample per a vianants (en la mesura que l’estudi de mobilitat ho permeti) en la part nord del vial de circumval•lació i en alguns carrers propers, per a augmentar la seguretat dels nens en la seva anada a la nova escola.
Fer un estudi de mobilitat ambiciós, que contempli carrers estrets d’una sola direcció i més carrers peatonals. Consensuar solucions amb els comerciants de Sa Plaça pel tema aparcament: estudiar la instal•lació de pilons o altres sistemes que només permetin el pas momentani a veïnats o proveïdors. Partim de la idea, tanmateix, de que Sa Plaça ha de ser pels vianants, bicicletes, taules i cadires, i no pels cotxes.
Reviscolar els temes que havien quedat pendents de l’Agenda Local 21, que l’ajuntament ha deixat oblidats dins d’un calaix: instal•lar més papereres, decidir a mitjà termini que es fa amb les antigues mines de lignits i l’àrea natural que l’envolta (que es propietat privada), restauració de l’edifici de la cimentera, etc.
D’acord amb les tendències europees, i coordinant amb les empreses proveïdores dels serveis de recollida de fems i subministrament d’aigua potable, estudiar fomentar la reducció de fems i l’estalvi d’aigua mitjançant mesures econòmiques que beneficien qui contamina o consumeix menys (reducció de taxes, etc.). Fer així mateix un estudi energètic seriós, que ens permeti trobar solucions per estalviar costos, aprofitant energies alternatives o millorant el que tenim.
Potenciar, mitjançant la conscienciació i sensibilització de la població per part de l’ajuntament, el desplaçament en bicicleta o a peu, i reduir l’ús de vehicles motoritzats. Peatonalització de carrers cèntrics.
Estem en contra del soterrament del tren: trobem que el tren té un cert component romàntic i la seva imatge no és lletja, i quan tota la línia estigui electrificada no hi haurà renous. Estem en contra, així mateix, dels ponts i les grans infraestructures per evitar els passos a nivell. S’han de trobar escletxes legislatives que ens permetin mantenir els passos a nivell a Sineu, i evitar que ens destrossin l’skyline del poble fent-nos macroponts similars al de Son Espases.
Així mateix, estem totalment en contra de la variant sud que trauria els visitants del poble i, per tant, els beneficis econòmics que això en comporta. Tenim idees alternatives.
urbanisme
Partim de la filosofia d’apostar per la restauració, més que per la nova construcció. Pressionarem el Consell de Mallorca per a aconseguir el finançament i el suport adequats per a aplicar les directives del BIC. Hem d’aconseguir finançament per a la restauració de façanes degradades del casc antic del poble. Així mateix, hem de fer complir escrupolosament les normes subsidiàries/urbanístiques en tots els edificis de nova construcció.
L’Ajuntament de Sineu ha d’estar integrat en l’Agencia Insular de Disciplina Urbanística. És la manera més fàcil i barata de complir amb la legislació urbanística, ens dona seguretat, i ens lleva responsabilitats afegides.
S’han de solucionar els temes pendents d’indisciplina urbanística. Ja cal trobar solucions als temes que coneix tothom.
S’han d’eliminar les barreres arquitectòniques que encara queden en els edificis municipals i en certs carrers del poble.
medi rural _ sanitat
S’ha de millorar la neteja de camins i voreres, especialment en la ruralia. No tot es asfaltar camins. Els nostres camins són la nostra primera imatge exterior quan sortim del poble.
S’han d’estudiar les normatives higiènico-sanitàries europees per a trobar una escletxa que ens permeti valorar possibilitats pel que fa a la venda d’animals vius en el mercat del dimecres i sa fira.
D’acord amb l’anterior, estrènyer lligams i col•laboracions amb Patronat de Races Autòctones, associacions de pagesos i empreses relacionades, mercaders i comerciants, bars i restaurants, etc. per a revitalitzar el mercat del dimecres.
S’ha de tenir un major control en la qualitat de l’aigua proveïda per Sorea (presència de nitrats, duresa de calci, etc.), en les bones pràctiques dels usuaris en la disposició dels fems per a la recollida selectiva, en el control higiènic d’instal•lacions municipals com la piscina del poliesportiu o en les instal•lacions escolars (que si no son ben tractades poden ser font de risc per a certes malalties).
S’ha de vetllar més per la supervivència de les petites explotacions familiars de caràcter agrícola i ramader. S’ha de recolzar la projecció dels seus productes (la fira de maig o la de les matances és una oportunitat si es fa bé).
turisme _ comerç
Potenciar l’eix estació – mercat – carrer major – plaça, com a via cívica vertebradora del poble, que de fet ja ho és, però calen millores. A partir d’aquest eix, s’han de senyalitzar adequadament diferents itineraris pel poble, que afavoreixin econòmicament totes les demés barriades.
S’ha de millorar l’accés a la informació turística del poble. No basta un punt informatiu enmig del mercat en dies assenyalats, o la informació que es dona en l’ajuntament. S’ha d’incrementar la senyalització i panells informatius, especialment en l’eix que hem indicat abans. Aquesta informació ha d’incloure els llocs d’interès històric i cultural, i també els comerços, bars, restaurants, hotels, botigues, i altres negocis.
En un món globalitzat com l’actual, només des de la diferència és possible competir. Això s’ha de tenir present a l’hora de, per exemple, fer fires. S’ha de potenciar la fira de maig, i s’han de revisar les demés per fer-les més atractives, basant-les en el producte local i en les arrels del poble.
S’ha de promocionar el poble en la vesant de la cultura gastronòmica, per dur més visitants, com succeïa anys enrere. Això es possible fent una promoció conjunta, empresaris i ajuntament, arribant a acords amb agències de viatges i touroperadors.
Això darrer també afavoreix altres sectors del poble (comerços de productes locals, botigues de regals i de decoració, tendes de roba,...), en portar visitants als nostres carrers.
joventut _ esports _ participació ciutadana _ economía _ i altres
S’han de promoure assemblees populars, informatives, quan hi hagi temes ‘calents’. El poble ha de participar o opinar en la presa de decisions i no només dir la seva cada quatre anys.
S’ha d’informar de la situació econòmica municipal com a mínim anualment. A tal efecte, el govern municipal ha d’adoptar mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que s’ha d’augmentar la transparència i la qualitat de la documentació i de la informació econòmica subministrada.
Cal estendre la xarxa Wifi a la totalitat del poble, de manera gratuïta, i no només en el centre. Les noves tecnologies ajuden a la promoció social i econòmica del poble.*
Valorar amb altres poblacions del Pla de Mallorca com gestionar millor l’acollida per a immigrants, on s’oferiran cursos de català i com s’integrarà aquesta gent en el teixit social del poble.
Cal definir d'una vegada per totes que es fa amb l'Hospici, i cal trobar respostes a la necessitat d'un centre de dia per a persones majors o amb certa discapacitat.
Tornar a fer les gestions pertinents amb el Govern Central per a recuperar el quarter de la guàrdia civil per a usos municipals.
Encara que és difícil perquè suposa una inversió econòmica molt gran, tornar a realitzar els estudis pertinents per valorar la possibilitat d’instal•lar algun sistema que permeti tancar la piscina municipal durant l’hivern i climatitzar-la.
Millorar la gestió del poliesportiu, pintar-ne els aparcaments, augmentar les possibilitats del pavelló (infrautilitzat actualment), recolzament als equips i clubs del poble, potenciació de l’esport femení (gimnàstica, etc.), així com de l’esport infantil, i incentivar nous reptes dins la joventut (excursionisme, etc.).
Fomentar, dins de les possibilitats d’un ajuntament petit, que els joves es puguin emancipar i puguin accedir a una vivenda digna, especialment en règim de lloguer. Oferir assessorament i fer d’intermediaris, previ acord amb institucions superiors.
.
aviat, el programa...
Alerta!!! Qui es pensi que no ens haurem de seguir estrenyent la corretja no ha anat mai tan errat. Vos presentem algunes de les idees i propostes d’Esquerra Sineu per a la propera legislatura. Serà un programa auster, perquè noltros no prometem impossibles ni vos direm mentides. Però, també, un programa engrescador per a fer un Sineu millor, més habitable, més humà, més ric econòmicament, més satisfactori culturalment, amb més qualitat de vida. Que no vos enganin, es pot millorar la gestió dels recursos financers.
+info: VEGEU PROGRAMA D’ESQUERRA SINEU.
cultura_educació_festes
Creació d’una comissió de festes, integrada per membres de diverses entitats i associacions, pels joves, per la segona i tercera edats, així com pels particulars que hi vulguin participar, la finalitat de la qual serà fer unes festes més d’acord amb els gusts de la gent, unes festes decidides pel poble i no per l’Ajuntament.
Estrènyer la col•laboració amb empreses, entitats i associacions que realitzen actes festius o culturals en el poble, demanant-los assessorament en l’organització de les festes i recolzant-los millor en els seus actes: dimonis, obra cultural balear, grups de ball de bot, alcem el cine, la prima, etc.
Crear una fira estival d’activitats culturals, de dos dies de duració, que inclouria fireta de circ i mostra de teatre (aprofitant que a Sineu hi tenim professionals), glossadors, grups folk d’arreu dels Països Catalans, etc. Per fer-ho demanaríem el suport de les associacions del poble que treballen en aquest sentit (OCB, alcem el cine, etc.).
Recolzar dins les possibilitats, tots els actes que es facin per a la restauració de l’antic cine-teatre de Sineu.
Incentivar, mitjançant subvencions, però també mitjançant altres tipus de suport, les associacions culturals i esportives del poble perquè vagin endavant i progressin.
Reprendre la celebració de les jornades d’estudis locals. Creació de dues beques anuals per a fer estudis o treballs d’investigació, en l’àmbit universitari, sobre aspectes relacionats amb Sineu.
Una vegada oberta la nova escola, l’actual Sa Quintana podria ser destinada a ser seu de les associacions culturals del poble, encara que trobem que l’ús definitiu d’aquesta instal•lació l’ha de suggerir el poble.
medi ambient _ mobilitat
Creació d’un carril bici o d’una acera ample per a vianants (en la mesura que l’estudi de mobilitat ho permeti) en la part nord del vial de circumval•lació i en alguns carrers propers, per a augmentar la seguretat dels nens en la seva anada a la nova escola.
Fer un estudi de mobilitat ambiciós, que contempli carrers estrets d’una sola direcció i més carrers peatonals. Consensuar solucions amb els comerciants de Sa Plaça pel tema aparcament: estudiar la instal•lació de pilons o altres sistemes que només permetin el pas momentani a veïnats o proveïdors. Partim de la idea, tanmateix, de que Sa Plaça ha de ser pels vianants, bicicletes, taules i cadires, i no pels cotxes.
Reviscolar els temes que havien quedat pendents de l’Agenda Local 21, que l’ajuntament ha deixat oblidats dins d’un calaix: instal•lar més papereres, decidir a mitjà termini que es fa amb les antigues mines de lignits i l’àrea natural que l’envolta (que es propietat privada), restauració de l’edifici de la cimentera, etc.
D’acord amb les tendències europees, i coordinant amb les empreses proveïdores dels serveis de recollida de fems i subministrament d’aigua potable, estudiar fomentar la reducció de fems i l’estalvi d’aigua mitjançant mesures econòmiques que beneficien qui contamina o consumeix menys (reducció de taxes, etc.). Fer així mateix un estudi energètic seriós, que ens permeti trobar solucions per estalviar costos, aprofitant energies alternatives o millorant el que tenim.
Potenciar, mitjançant la conscienciació i sensibilització de la població per part de l’ajuntament, el desplaçament en bicicleta o a peu, i reduir l’ús de vehicles motoritzats. Peatonalització de carrers cèntrics.
Estem en contra del soterrament del tren: trobem que el tren té un cert component romàntic i la seva imatge no és lletja, i quan tota la línia estigui electrificada no hi haurà renous. Estem en contra, així mateix, dels ponts i les grans infraestructures per evitar els passos a nivell. S’han de trobar escletxes legislatives que ens permetin mantenir els passos a nivell a Sineu, i evitar que ens destrossin l’skyline del poble fent-nos macroponts similars al de Son Espases.
Així mateix, estem totalment en contra de la variant sud que trauria els visitants del poble i, per tant, els beneficis econòmics que això en comporta. Tenim idees alternatives.
urbanisme
Partim de la filosofia d’apostar per la restauració, més que per la nova construcció. Pressionarem el Consell de Mallorca per a aconseguir el finançament i el suport adequats per a aplicar les directives del BIC. Hem d’aconseguir finançament per a la restauració de façanes degradades del casc antic del poble. Així mateix, hem de fer complir escrupolosament les normes subsidiàries/urbanístiques en tots els edificis de nova construcció.
L’Ajuntament de Sineu ha d’estar integrat en l’Agencia Insular de Disciplina Urbanística. És la manera més fàcil i barata de complir amb la legislació urbanística, ens dona seguretat, i ens lleva responsabilitats afegides.
S’han de solucionar els temes pendents d’indisciplina urbanística. Ja cal trobar solucions als temes que coneix tothom.
S’han d’eliminar les barreres arquitectòniques que encara queden en els edificis municipals i en certs carrers del poble.
medi rural _ sanitat
S’ha de millorar la neteja de camins i voreres, especialment en la ruralia. No tot es asfaltar camins. Els nostres camins són la nostra primera imatge exterior quan sortim del poble.
S’han d’estudiar les normatives higiènico-sanitàries europees per a trobar una escletxa que ens permeti valorar possibilitats pel que fa a la venda d’animals vius en el mercat del dimecres i sa fira.
D’acord amb l’anterior, estrènyer lligams i col•laboracions amb Patronat de Races Autòctones, associacions de pagesos i empreses relacionades, mercaders i comerciants, bars i restaurants, etc. per a revitalitzar el mercat del dimecres.
S’ha de tenir un major control en la qualitat de l’aigua proveïda per Sorea (presència de nitrats, duresa de calci, etc.), en les bones pràctiques dels usuaris en la disposició dels fems per a la recollida selectiva, en el control higiènic d’instal•lacions municipals com la piscina del poliesportiu o en les instal•lacions escolars (que si no son ben tractades poden ser font de risc per a certes malalties).
S’ha de vetllar més per la supervivència de les petites explotacions familiars de caràcter agrícola i ramader. S’ha de recolzar la projecció dels seus productes (la fira de maig o la de les matances és una oportunitat si es fa bé).
turisme _ comerç
Potenciar l’eix estació – mercat – carrer major – plaça, com a via cívica vertebradora del poble, que de fet ja ho és, però calen millores. A partir d’aquest eix, s’han de senyalitzar adequadament diferents itineraris pel poble, que afavoreixin econòmicament totes les demés barriades.
S’ha de millorar l’accés a la informació turística del poble. No basta un punt informatiu enmig del mercat en dies assenyalats, o la informació que es dona en l’ajuntament. S’ha d’incrementar la senyalització i panells informatius, especialment en l’eix que hem indicat abans. Aquesta informació ha d’incloure els llocs d’interès històric i cultural, i també els comerços, bars, restaurants, hotels, botigues, i altres negocis.
En un món globalitzat com l’actual, només des de la diferència és possible competir. Això s’ha de tenir present a l’hora de, per exemple, fer fires. S’ha de potenciar la fira de maig, i s’han de revisar les demés per fer-les més atractives, basant-les en el producte local i en les arrels del poble.
S’ha de promocionar el poble en la vesant de la cultura gastronòmica, per dur més visitants, com succeïa anys enrere. Això es possible fent una promoció conjunta, empresaris i ajuntament, arribant a acords amb agències de viatges i touroperadors.
Això darrer també afavoreix altres sectors del poble (comerços de productes locals, botigues de regals i de decoració, tendes de roba,...), en portar visitants als nostres carrers.
joventut _ esports _ participació ciutadana _ economía _ i altres
S’han de promoure assemblees populars, informatives, quan hi hagi temes ‘calents’. El poble ha de participar o opinar en la presa de decisions i no només dir la seva cada quatre anys.
S’ha d’informar de la situació econòmica municipal com a mínim anualment. A tal efecte, el govern municipal ha d’adoptar mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que s’ha d’augmentar la transparència i la qualitat de la documentació i de la informació econòmica subministrada.
Cal estendre la xarxa Wifi a la totalitat del poble, de manera gratuïta, i no només en el centre. Les noves tecnologies ajuden a la promoció social i econòmica del poble.*
Valorar amb altres poblacions del Pla de Mallorca com gestionar millor l’acollida per a immigrants, on s’oferiran cursos de català i com s’integrarà aquesta gent en el teixit social del poble.
Cal definir d'una vegada per totes que es fa amb l'Hospici, i cal trobar respostes a la necessitat d'un centre de dia per a persones majors o amb certa discapacitat.
Tornar a fer les gestions pertinents amb el Govern Central per a recuperar el quarter de la guàrdia civil per a usos municipals.
Encara que és difícil perquè suposa una inversió econòmica molt gran, tornar a realitzar els estudis pertinents per valorar la possibilitat d’instal•lar algun sistema que permeti tancar la piscina municipal durant l’hivern i climatitzar-la.
Millorar la gestió del poliesportiu, pintar-ne els aparcaments, augmentar les possibilitats del pavelló (infrautilitzat actualment), recolzament als equips i clubs del poble, potenciació de l’esport femení (gimnàstica, etc.), així com de l’esport infantil, i incentivar nous reptes dins la joventut (excursionisme, etc.).
Fomentar, dins de les possibilitats d’un ajuntament petit, que els joves es puguin emancipar i puguin accedir a una vivenda digna, especialment en règim de lloguer. Oferir assessorament i fer d’intermediaris, previ acord amb institucions superiors.
.
dimarts, 3 de maig del 2011
aviat les línies bàsiques del nostre programa de futur... orgull de ser sineuer!!!
.
.
Julià Xavier Gayà Amorós “Bielí”
nascut el 7 de juliol de 1966
restaurador de mobles
activista polític
ha participat en campanyes antimilitars i a favor de l’autodeterminació, i actualment es regidor en l’oposició
Joan Mateu Cladera “Somereta”
nascut fa 35 anys
llicenciat en filologia catalana, és professor
Marga Florit Gelabert “de can Boiret”
nascuda el 10 de juliol de 1984
llicenciada en filologia anglesa
Joan Pons Sanz
nascut el 12 de maig de 1980
professor d’autoescola
fou responsable dels joves d’Esquerra a Sineu
Marta Coll Triay
nascuda el 17 de juny de 1975
diplomada en magisteri, és mestre d’anglès
nascuda a Menorca, fa més de 10 anys que viu a Sineu
Mateu Coll Genovart “Llonguet”
nascut el 9 d’abril de 1978
jardiner
jugador de futbol a Sineu, del que n’és capità
Catalina Gamundí Perello
nascuda el 21 de juliol de 1972
administrativa
nascuda a Muro, fa más de 10 anys que viu a Sineu
Rafel Ferriol Riutort “Curolla”
nascut fa 30 anys
llicenciat en filologia catalana, és professor
Rafel Lluís Gelabert Soler “Titina”
nascut el 21 de juny de 1975
marger i comercial de telecomunicacions
activista polític
ha participat en campanyes a favor de l’autodeterminació, i en les campanyes contra l’autovia Inca-Manacor
Caterina Janer Gomila
nascuda fa 40 anys
funcionària a l’ajuntament de Llucmajor
activista política
nascuda a Palma, fa 5 anys que viu a Sineu
Maria Magdalena Alomar Vanrell “de ca s’Escolà”
nascuda el 21 de novembre de 1959
doctora en filologia, és professora
escriptora i especialista en teatre
ha publicat diversos llibres, ha estat professora a la UIB, i és membre de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear
Miquel Puiggròs Noguera “Serigot”
nascut el 20 de setembre de 1973
postgraduat en ciències biològiques i bioquímica
activista cultural
ha estat professor de secundària, assessor en medi ambient i sanitat, periodista, i és membre de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear i un dels coordinadors de la revista ‘díngola’
.
Julià Xavier Gayà Amorós “Bielí”
nascut el 7 de juliol de 1966
restaurador de mobles
activista polític
ha participat en campanyes antimilitars i a favor de l’autodeterminació, i actualment es regidor en l’oposició
Joan Mateu Cladera “Somereta”
nascut fa 35 anys
llicenciat en filologia catalana, és professor
Marga Florit Gelabert “de can Boiret”
nascuda el 10 de juliol de 1984
llicenciada en filologia anglesa
Joan Pons Sanz
nascut el 12 de maig de 1980
professor d’autoescola
fou responsable dels joves d’Esquerra a Sineu
Marta Coll Triay
nascuda el 17 de juny de 1975
diplomada en magisteri, és mestre d’anglès
nascuda a Menorca, fa més de 10 anys que viu a Sineu
Mateu Coll Genovart “Llonguet”
nascut el 9 d’abril de 1978
jardiner
jugador de futbol a Sineu, del que n’és capità
Catalina Gamundí Perello
nascuda el 21 de juliol de 1972
administrativa
nascuda a Muro, fa más de 10 anys que viu a Sineu
Rafel Ferriol Riutort “Curolla”
nascut fa 30 anys
llicenciat en filologia catalana, és professor
Rafel Lluís Gelabert Soler “Titina”
nascut el 21 de juny de 1975
marger i comercial de telecomunicacions
activista polític
ha participat en campanyes a favor de l’autodeterminació, i en les campanyes contra l’autovia Inca-Manacor
Caterina Janer Gomila
nascuda fa 40 anys
funcionària a l’ajuntament de Llucmajor
activista política
nascuda a Palma, fa 5 anys que viu a Sineu
Maria Magdalena Alomar Vanrell “de ca s’Escolà”
nascuda el 21 de novembre de 1959
doctora en filologia, és professora
escriptora i especialista en teatre
ha publicat diversos llibres, ha estat professora a la UIB, i és membre de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear
Miquel Puiggròs Noguera “Serigot”
nascut el 20 de setembre de 1973
postgraduat en ciències biològiques i bioquímica
activista cultural
ha estat professor de secundària, assessor en medi ambient i sanitat, periodista, i és membre de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear i un dels coordinadors de la revista ‘díngola’
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
