dijous, 3 d’abril del 2008

Esquerra Sineu vol que l'arxiu històric municipal sigui anomenat en homenatge al cronista Bartomeu Mulet.

Esquerra Sineu va proposar en el ple del passat dilluns que l'arxiu històric, una vegada restaurat i condicionat, rebi el nom d'arxiu Mn. Bartomeu Mulet i Ramis, en homenatge a l'historiador i cronista oficial de Sineu, que va morir el passat dilluns a l'edat de 91 anys.

Mossèn Mulet va rebre la medalla d'honor del Consell de Mallorca el 12 de setembre de l'any 2000 per la seva tasca com a historiador i estudiós de la cultura popular mallorquina, a la qual ha dedicat gran part de la seva vida. Ha escrit nombrosos llibres sobre teixits, cultura popular, noms dels carrers, etc. que ara i en el futur poden ser una important font de conèixement sobre el poble i la seva història.

Abandonarà la dreta el radicalisme que la caracteritza i girarà cap a opcions més moderades?

Ningú del PP no ha dit ni piu amb la darrera aixecada de cul del batle de Calvià, l’extremista Carlos Delgado, que ens vol tot el mal possible a tots els mallorquins i mallorquines. Cap peix gros del PP no ha manifestat absolutament cap opinió ni ha recolzat de cap manera les darreres declaracions de la dreta més extrema del PP balear. Pel que es veu, Delgado, que potser per uns moments es va pensar que Balears eren el País Valencià o Madrid, ha quedat més totsol que la una.

¿Potser es que el PP abandonarà definitivament, i a nivell de tot l’estat espanyol, el discurs extremadament radical que l’ha caracteritzat des de l’arribada al poder de Jose M. Aznar, aquell 1996?. Si es així, Esquerra Sineu n’estarà profundament contenta, ja que això afavorirà la democràcia, molt malmesa aquests darrers temps pels constants radicalismes de la dreta més rància. I estarà així de contenta fins i tot sabent que un canvi cap a la moderació del PP perjudiqui Esquerra (com més radical es el PP, millors resultats treu l’esquerra nacionalista).

I a nivell autonòmic, tres quarts del mateix: des de les passades eleccions generals, el 9 de març, el PP afronta un panorama veritablement desolador. No té gens de poder a les illes ni a l’estat. Ha perdut vots absoluts en relació al 2004 (207.273 front als 215.737), i això sumat a la pèrdua del govern, del consell, i de l’ajuntament de Palma, en les passades eleccions del 27 de maig del 2007, el deixen en una situació comparable a “viure baix d’un pont”.

En Jaume Matas abandonà els seus tot d’una que va veure que, ara que no eren al govern, sortirien tots els pedaços bruts. Un Jaume Matas que ens deixà endeutats fins al coll, amb un metro que fa aigua de per tot arreu, i amb unes illes plenes d’asfalt. El seu deixeble Rodrigo De Santos (si, deixeble; no oblidem que Matas el va imposar a Catalina Cirer com a gerent d’urbanisme a Palma) ens ha sortit drogoaddicte i puter, això sí, amb els nostres doblers. I el colmo dels colmos, era gai, quan mai no va voler reconèixer el matrimoni homosexual. Això si, anava a missa cada dia, i a totes les romeries. A Dios rogando y con el mazo dando. Pobret, tants alts càrrecs que un temps abans van visitar i gaudir de les russetes del Rasputín, i només se’n va parlar quatre mesos. ¿Fins quan parlaran del pobre De Santos?. Si només es gastava els nostres doblers anant de putos!!! Ni que hagués mort algú!!!. I els cañellistes de tota sa vida (la democratacristiana Catalina Cirer, els autoctonistes Jaume Font i Pere Rotger, etc.) sense badar boca, angelets.

L’única llàstima d’aquesta més que probable moderació del PP es que ja no hi haurà espectacle. Que emocionant que era veure com Jose Mari es feia fotos amb el president americà, George Bush, i amb el primer ministre anglès, Tony Blair, a les Açores!!! I la plebe, incults que som, preferíem Europa. Ingenus que som!!!. No tenim gens de Món, com es demostra quan preferim París, Amsterdam o Milà, a lo autèntic de Washington o Califòrnia.

I que emocionant veure els nostres soldadets jugant a indis i pistolers per Iraq, o empaitant cabres a l’Illot de Perejil!!!. O el 2004, aquell fatídic dia en el que quasi 200 innocents van morir a Atocha i altres estacions madrilenyes, veure n’Àngel Acebes amb el disc ratllat (ha sido ETA, ha sido ETA, ha sido ETA, ha sido ETA,…) i que la direcció del PP no tenia barra de canviar (un disc de vinil, un LP, quan es ratlla, es ratlla ‘in eternum’, no s’arregla sol). Era tot un espectacle. Per cert, n'Eduardo Zaplana per que es retira? Vaaaaa, home, queda’t una temporadeta més!!! No ens facis això!!!.

En definitiva… Ok, reconeguem la realitat: tot contrasta amb el saber estar i guardar les formes de Josep Oliver ‘Boter’. Sempre ho em dit. En això, en la moderació i en les formes, Esquerra no té absolutament res a dir de Boter. Ara bé, no vos enganeu: qui vota PP també vota tot els demés que hem dit abans. I això es trist. Molt trist.

Venen temps millors. Venen temps per un PP més demòcrata i moderat. A veure si es veritat. A veure si ho sap aprofitar. Pel bé de Sineu i de Mallorca.