un poc de pedagogia: qui era Jaume II, el de l'estàtua?

.
un bocí de la nostra història

L’any 1229 Mallorca era poblada per musulmans. Les tropes cristianes de la Corona d’Aragó, on regnava Jaume I ‘el Conqueridor’, el 5 de setembre sortiren de Salou i Cambrils (a Catalunya) i dia 31 es feren amb Madina Mayurca (el que ara es Palma). La illa fou repoblada amb pagesos de, bàsicament, l’Empordà. Per això ara, a Mallorca som cristians i parlem català (mallorquí). Per això ara, cada any, el 31 de desembre es fa la Festa de l’Estendard.

Jaume I anà modificant els seus testament a mesura que anava tenint fills. Així, al seu fill gran, Pere ‘el Gran’ li tocà el boci gros i suculent de la Corona d’Aragó, mentre el següent fill, Jaume II (representat en l'estàtua de Sa Plaça de Sineu), es quedaria amb el Regne de Mallorca (Mallorca i Perpinyà –la Catalunya francesa–).

Les relacions entre els dos germans no foren bones i hi hagué guerra i hostilitats entre ells dos. En acabar la guerra el germà Pere havia confiscat les Balears a Jaume II, que li foren tornades el 1295 mitjançant el tractat d'Anagni, però amb la condició de que Jaume retés vassallatge a Pere. Després d'aquest episodi i fins que es morí, Jaume II es dedicà a administrar el seu regne, del qual era un bon coneixedor. Reformà l'urbanisme, la colonització agrària, la defensa, la moneda i el patrimoni. També fou protector de Ramon Llull.

El palau de Sineu (on ara hi ha les monges tancades) va ser un encàrrec de Jaume II, l'any 1309. Manà construir-lo sobre una base d'origen islàmic, i entre els anys 1319 i 1523 fou residència del veguer de fora (càrrec sota els governadors però per damunt dels batlles de la part forana mallorquina). L'any 1583, Felip II el traspassà a les monges concepcionistes.

Ha estat motiu de tòpic la promiscuïtat dels reis de Mallorca. A Jaume II, cosa poc freqüent a l'època, el seu pare li deixà escollir esposa. El 12 d'octubre de 1272 es casava a Barcelona amb Esclarmunda de Foix, amb la que va tenir 6 fills i filles, però tanmateix, de les relacions fora del matrimoni se li coneix com a mínim una altra filla. El seu padrí, Pere ‘el Gran’, pare de Jaume I, també era un poc femellut, i se li coneixen com a mínim dos fills il·legítims.
.

.

el Círculo Balear

El Círculo Balear (així, en castellà) defensa que català i mallorquí són dues llengües diferents i que l'espanyol està perseguit a les Balears. Mostren una bandera tribarrada, envers de l'oficial i històrica, quadribarrada.

Curiosament no defensen que el madrileny i el canari siguin llengües diferents, ni qüestionen la bandera espanyola (tot i les múltiples variants que ha tingut històricament).

El seu president és Jorge Campos.

.

la setmana jacobina, a través de dBalears

Mai, d'ençà del començament de la democràcia, Sineu havia viscut un episodi similar. Mai ningú havia vengut a dividir, i mai la resposta del poble havia estat tan rotunda i concluent. Mai, d'ençà del desfalc de Martina Gelabert, Sineu havia aperegut tant als mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa escrita,...) o en la xarxa (blogs d'internet, xarxes socials,...). Mai.

Feim un repàs al que ha donat de si la polèmica de l'estàtua durant tota la setmana, des de diumenge 29, dia dels fets, a través del Diari de Balears, dBalears.

Dilluns 30. Externs al poble de Sineu boicotejen l'acte d'inauguració de l'estàtua. Feu clic aquí.

Dimarts 31. Expedient a l'ajuntament per l'estàtua. Feu clic aquí.

Dimecres 1. La gent del poble fa pinya contra el Círculo Balear i contra una possible multa de patrimoni. Feu clic aquí.

Dijous 2. Assemblea ciutadana per manifestar el malestar general del poble envers els aldarulls del passat diumenge. Feu clic aquí.

Divendres 3. El Círculo Balear diu que es querellarà contra l'OCB. Feu clic aquí.

Dissabte 4. Els fets del passat diumenge poden tenir conseqüències polítiques. Feu clic aquí.

Diumenge 5. Article d'OPINIÓ de Biel 'Sabateret' sobre el tema de l'estàtua. Feu clic aquí.

Dilluns 6. Ja es recullen firmes per a retirar l'estàtua. Feu clic aquí.

La solidaritat rotunda d'Esquerra Sineu envers l'Obra Cultural Balear i l'agrupació d'electors Sineuers Independents.

COMUNICAT: Esquerra denúncia l'actitud provocadora del PP cap a la cultura del nostre país

.
A Sineu inauguraren aquest passat diumenge a Sa Plaça de la vila, una estàtua del rei Jaume II. Durant l'acte es produïren aldarulls incitats per gent del Círculo Balear i més d'una vintena de persones arribades de fora. Algunes d'aquestes persones hi anaren disfressades de personatges medievals amb la bandera tribarrada que, segons diuen ells, és l'original del regne privatiu de Mallorca, enfront la quatribarrada que segons el seu parer és aragonesa i principatina. A l'inici de l'acte ja es criticaven les paraules d'Antònia Real, bibliotecària de la vila, amb expressions en castellà com “en mallorquín!” i quan la banda de música inicià els compassos de La Balanguera, himne de Mallorca, gent del Círculo es posà a cridar “Fuera, fuera” i “putos catalanes”. Alguns sineuers asseguren que fou el batle de la vila, Pere Joan Jaume qui convidà a Jorge Campos i a l'esmentat Círculo Balear.

Per aquests motius, Esquerra denúncia l'actitud provocadora del PP convidant al Círculo Balear, organització que no és de Sineu i que demostrà anar en contra de la cultura d'aquest País. “És indignant que vengui gent de fora de la vila a criticar i rompre un acte com el d'ahir, sense tenir el suport dels veïnats” A més Esquerra-Sineu ha afegit que “Volem denunciar que el PP dóna ales a l'imaginari totalitari feixistoide i anticatalà d'aquest grupuscle que nega la unitat de la llengua i cultura catalanes. El consistori popular va permetre a la gent del 'Círculo' utilitzar les instal·lacions de l'ajuntament per preparar el seu espectacle”.

.

allò que el vent NO s'endugué

.

les vostres propostes de poble...

.

Consulteu el programa d'Esquerra Sineu, aquí (feu clic).


Un programa que aposta pels mateixos eixos que quatre anys enrera: benestar de la gent i qualitat de vida, desenvolupament econòmic del poble, sostenibilitat, i cultura i identitat col·lectives.


Les propostes i idees d'aquest programa de futur són d'un bon grapat de sineueres i sineuers que, via facebook, correu electrònic, o de paraula, ens han fet arribar. És un programa que ha recollit el millor de l'essència de la ideologia d'Esquerra i hi ha sumat les vostres aportacions.


Aviat tendreu el programa en format paper en les vostres llars.
.

el pla de futur pel poble

.
xerrada d'Esquerra Sineu per explicar-vos les seves idees (que inclouen gran part de les vostres propostes pel futur de Sineu, fetes via facebook o correu electrònic)...

hi haurà refrigeri...

vos esperem a totes i a tots!!!

.

les nostres idees de futur... gent_de_paraula

.
aviat, el programa...

Alerta!!! Qui es pensi que no ens haurem de seguir estrenyent la corretja no ha anat mai tan errat. Vos presentem algunes de les idees i propostes d’Esquerra Sineu per a la propera legislatura. Serà un programa auster, perquè noltros no prometem impossibles ni vos direm mentides. Però, també, un programa engrescador per a fer un Sineu millor, més habitable, més humà, més ric econòmicament, més satisfactori culturalment, amb més qualitat de vida. Que no vos enganin, es pot millorar la gestió dels recursos financers.

+info: VEGEU PROGRAMA D’ESQUERRA SINEU.



cultura_educació_festes

Creació d’una comissió de festes, integrada per membres de diverses entitats i associacions, pels joves, per la segona i tercera edats, així com pels particulars que hi vulguin participar, la finalitat de la qual serà fer unes festes més d’acord amb els gusts de la gent, unes festes decidides pel poble i no per l’Ajuntament.

Estrènyer la col•laboració amb empreses, entitats i associacions que realitzen actes festius o culturals en el poble, demanant-los assessorament en l’organització de les festes i recolzant-los millor en els seus actes: dimonis, obra cultural balear, grups de ball de bot, alcem el cine, la prima, etc.

Crear una fira estival d’activitats culturals, de dos dies de duració, que inclouria fireta de circ i mostra de teatre (aprofitant que a Sineu hi tenim professionals), glossadors, grups folk d’arreu dels Països Catalans, etc. Per fer-ho demanaríem el suport de les associacions del poble que treballen en aquest sentit (OCB, alcem el cine, etc.).

Recolzar dins les possibilitats, tots els actes que es facin per a la restauració de l’antic cine-teatre de Sineu.

Incentivar, mitjançant subvencions, però també mitjançant altres tipus de suport, les associacions culturals i esportives del poble perquè vagin endavant i progressin.

Reprendre la celebració de les jornades d’estudis locals. Creació de dues beques anuals per a fer estudis o treballs d’investigació, en l’àmbit universitari, sobre aspectes relacionats amb Sineu.

Una vegada oberta la nova escola, l’actual Sa Quintana podria ser destinada a ser seu de les associacions culturals del poble, encara que trobem que l’ús definitiu d’aquesta instal•lació l’ha de suggerir el poble.


medi ambient _ mobilitat

Creació d’un carril bici o d’una acera ample per a vianants (en la mesura que l’estudi de mobilitat ho permeti) en la part nord del vial de circumval•lació i en alguns carrers propers, per a augmentar la seguretat dels nens en la seva anada a la nova escola.

Fer un estudi de mobilitat ambiciós, que contempli carrers estrets d’una sola direcció i més carrers peatonals. Consensuar solucions amb els comerciants de Sa Plaça pel tema aparcament: estudiar la instal•lació de pilons o altres sistemes que només permetin el pas momentani a veïnats o proveïdors. Partim de la idea, tanmateix, de que Sa Plaça ha de ser pels vianants, bicicletes, taules i cadires, i no pels cotxes.

Reviscolar els temes que havien quedat pendents de l’Agenda Local 21, que l’ajuntament ha deixat oblidats dins d’un calaix: instal•lar més papereres, decidir a mitjà termini que es fa amb les antigues mines de lignits i l’àrea natural que l’envolta (que es propietat privada), restauració de l’edifici de la cimentera, etc.

D’acord amb les tendències europees, i coordinant amb les empreses proveïdores dels serveis de recollida de fems i subministrament d’aigua potable, estudiar fomentar la reducció de fems i l’estalvi d’aigua mitjançant mesures econòmiques que beneficien qui contamina o consumeix menys (reducció de taxes, etc.). Fer així mateix un estudi energètic seriós, que ens permeti trobar solucions per estalviar costos, aprofitant energies alternatives o millorant el que tenim.

Potenciar, mitjançant la conscienciació i sensibilització de la població per part de l’ajuntament, el desplaçament en bicicleta o a peu, i reduir l’ús de vehicles motoritzats. Peatonalització de carrers cèntrics.

Estem en contra del soterrament del tren: trobem que el tren té un cert component romàntic i la seva imatge no és lletja, i quan tota la línia estigui electrificada no hi haurà renous. Estem en contra, així mateix, dels ponts i les grans infraestructures per evitar els passos a nivell. S’han de trobar escletxes legislatives que ens permetin mantenir els passos a nivell a Sineu, i evitar que ens destrossin l’skyline del poble fent-nos macroponts similars al de Son Espases.

Així mateix, estem totalment en contra de la variant sud que trauria els visitants del poble i, per tant, els beneficis econòmics que això en comporta. Tenim idees alternatives.


urbanisme

Partim de la filosofia d’apostar per la restauració, més que per la nova construcció. Pressionarem el Consell de Mallorca per a aconseguir el finançament i el suport adequats per a aplicar les directives del BIC. Hem d’aconseguir finançament per a la restauració de façanes degradades del casc antic del poble. Així mateix, hem de fer complir escrupolosament les normes subsidiàries/urbanístiques en tots els edificis de nova construcció.

L’Ajuntament de Sineu ha d’estar integrat en l’Agencia Insular de Disciplina Urbanística. És la manera més fàcil i barata de complir amb la legislació urbanística, ens dona seguretat, i ens lleva responsabilitats afegides.

S’han de solucionar els temes pendents d’indisciplina urbanística. Ja cal trobar solucions als temes que coneix tothom.

S’han d’eliminar les barreres arquitectòniques que encara queden en els edificis municipals i en certs carrers del poble.


medi rural _ sanitat

S’ha de millorar la neteja de camins i voreres, especialment en la ruralia. No tot es asfaltar camins. Els nostres camins són la nostra primera imatge exterior quan sortim del poble.

S’han d’estudiar les normatives higiènico-sanitàries europees per a trobar una escletxa que ens permeti valorar possibilitats pel que fa a la venda d’animals vius en el mercat del dimecres i sa fira.

D’acord amb l’anterior, estrènyer lligams i col•laboracions amb Patronat de Races Autòctones, associacions de pagesos i empreses relacionades, mercaders i comerciants, bars i restaurants, etc. per a revitalitzar el mercat del dimecres.

S’ha de tenir un major control en la qualitat de l’aigua proveïda per Sorea (presència de nitrats, duresa de calci, etc.), en les bones pràctiques dels usuaris en la disposició dels fems per a la recollida selectiva, en el control higiènic d’instal•lacions municipals com la piscina del poliesportiu o en les instal•lacions escolars (que si no son ben tractades poden ser font de risc per a certes malalties).

S’ha de vetllar més per la supervivència de les petites explotacions familiars de caràcter agrícola i ramader. S’ha de recolzar la projecció dels seus productes (la fira de maig o la de les matances és una oportunitat si es fa bé).


turisme _ comerç

Potenciar l’eix estació – mercat – carrer major – plaça, com a via cívica vertebradora del poble, que de fet ja ho és, però calen millores. A partir d’aquest eix, s’han de senyalitzar adequadament diferents itineraris pel poble, que afavoreixin econòmicament totes les demés barriades.

S’ha de millorar l’accés a la informació turística del poble. No basta un punt informatiu enmig del mercat en dies assenyalats, o la informació que es dona en l’ajuntament. S’ha d’incrementar la senyalització i panells informatius, especialment en l’eix que hem indicat abans. Aquesta informació ha d’incloure els llocs d’interès històric i cultural, i també els comerços, bars, restaurants, hotels, botigues, i altres negocis.

En un món globalitzat com l’actual, només des de la diferència és possible competir. Això s’ha de tenir present a l’hora de, per exemple, fer fires. S’ha de potenciar la fira de maig, i s’han de revisar les demés per fer-les més atractives, basant-les en el producte local i en les arrels del poble.

S’ha de promocionar el poble en la vesant de la cultura gastronòmica, per dur més visitants, com succeïa anys enrere. Això es possible fent una promoció conjunta, empresaris i ajuntament, arribant a acords amb agències de viatges i touroperadors.

Això darrer també afavoreix altres sectors del poble (comerços de productes locals, botigues de regals i de decoració, tendes de roba,...), en portar visitants als nostres carrers.


joventut _ esports _ participació ciutadana _ economía _ i altres

S’han de promoure assemblees populars, informatives, quan hi hagi temes ‘calents’. El poble ha de participar o opinar en la presa de decisions i no només dir la seva cada quatre anys.

S’ha d’informar de la situació econòmica municipal com a mínim anualment. A tal efecte, el govern municipal ha d’adoptar mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que s’ha d’augmentar la transparència i la qualitat de la documentació i de la informació econòmica subministrada.

Cal estendre la xarxa Wifi a la totalitat del poble, de manera gratuïta, i no només en el centre. Les noves tecnologies ajuden a la promoció social i econòmica del poble.*

Valorar amb altres poblacions del Pla de Mallorca com gestionar millor l’acollida per a immigrants, on s’oferiran cursos de català i com s’integrarà aquesta gent en el teixit social del poble.

Cal definir d'una vegada per totes que es fa amb l'Hospici, i cal trobar respostes a la necessitat d'un centre de dia per a persones majors o amb certa discapacitat.

Tornar a fer les gestions pertinents amb el Govern Central per a recuperar el quarter de la guàrdia civil per a usos municipals.

Encara que és difícil perquè suposa una inversió econòmica molt gran, tornar a realitzar els estudis pertinents per valorar la possibilitat d’instal•lar algun sistema que permeti tancar la piscina municipal durant l’hivern i climatitzar-la.

Millorar la gestió del poliesportiu, pintar-ne els aparcaments, augmentar les possibilitats del pavelló (infrautilitzat actualment), recolzament als equips i clubs del poble, potenciació de l’esport femení (gimnàstica, etc.), així com de l’esport infantil, i incentivar nous reptes dins la joventut (excursionisme, etc.).
Fomentar, dins de les possibilitats d’un ajuntament petit, que els joves es puguin emancipar i puguin accedir a una vivenda digna, especialment en règim de lloguer. Oferir assessorament i fer d’intermediaris, previ acord amb institucions superiors.
.